UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 17 de gener del 2010

XLII

Òpals de la cendra, arcàngels de la nit, senyals del
vent, crepitar de les fulles... El tast, però, de la cicuta
és a la font.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Símptomes tardorals, de decadència: però la mort definitiva, la “cicuta verinosa”, és en l’origen mateix de la vida, si no naixéssim no moriríem. Sense una cosa no hi ha l’altra.

3 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

El teu argumet el reforça els dos quiasmes inicials.
Una abraçada plena de presses.
Salut i Terra

Joana ha dit...

Tot s'acaba i torna a començar, la vida és cíclica i els senyals de finitud es renoven amb la "font".

Helena Bonals ha dit...

Francesc, Joana, gràcies per les vostres observacions.

Una abraçada.