Bressol nu d’un bes,
carícies dels meus llavis
espera la galta.
Escuma del pastís,
dels meus dies recer.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (27)
La galta, metonímia per referir-se a ella, és nua, perquè la galta sempre ho és. També és com un nen, innocent, la galta, perquè és com un bressol. L’“escuma del pastís”, les carícies de la veu poètica, són allò més eteri de la relació, allò més líric. “dels meus dies recer”: és el refugi doble de la seva vida: l’amor i la poesia dedicada a aquest amor. “Love is the only engine of survival”, diu Leonard Cohen.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Un amor que va molt més enllà de la passió. Una serenitat i confiança total en l'estimada a qui identifica fins i tot amb un bressol. Res no hi ha tan agradable que sentir una aquesta seguretat ten gran en un amor que arriba a identificar-e amb l'amor maternal i el sobrepassa.
Love is the only engine of survival diu cohen y una gran font d'on brollen els més magnífics poemes, dic jo.
Una gran abraçada
Llegeixo -i rellegeixo- els poemes d'aquest magnífic llibre que, des que me'l vaig comprar m'agrada endur-me de tant en tant perquè em faci una mica de companyia al tren que em duu cada dia cap a la feina.
Quin magnífic final de "post" amb els mots de Cohen! (El meu anglès, més que macarrònic, és nul, però els he sabut traduir) :)
I quin magnífic final per rematar comentari el de la Joana!
És veritat que el comentari de la Joana és molt brillant.
Publica un comentari a l'entrada