UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Munts i munts de lletra atapeïda esgarrapaven
les hores del silenci:
darrera de cada arbre i a cada cantonada,
l’encontre possible punxava el desig.
No sabíem que els àlbers havien de créixer tant:
ja no es veien els nostres noms gravats.
I que les lletres havien d’envellir,
com les tintes diluïdes de tants amors blaus
i llàgrimes que amagàvem als armaris.

Era el temps dels juraments eterns.
La felicitat total subratllava el cel escrita en ales de papallona,
en vols translúcids d’espiadimonis,
en imatges tranquil.les sobre l’aigua,
en claps de sol a la paret,
en reixes de lluna al terra de la cambra,
tot tan efímer com la felicitat mateixa.

XIRINACS, Olga Óssa Major

“Munts i munts de lletra atapeïda esgarrapaven/ les hores del silenci”: el silenci trencat per allò escrit als arbres i parets, “l’encontre possible punxava el desig” (el cor atravessat dels que s’estimen, que es troba sovint entre els “grafittis”). “Les lletres havien d’envellir”, com les de la poesia mateixa. “Amors blaus”, de príncep blau, es tracta d’una metonímia que pren l’amor per el príncep. “llàgrimes que amagàvem als armaris”: pots tenir una relació sentimental amb un jersei, per exemple. Per un cantó els “juraments eterns”, per l’altre “tot tan efímer com la felicitat mateixa”. “La felicitat total subratllava el cel escrita en ales de papallona”: la felicitat feia més bell o sublim el cel, per extensió, la felicitat accentuava les coses bones. Els inicis d’una relació solen ser bells, i més en la joventut. Però també, una mica com les papallones, que ja se sap.