UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 29 de gener de 2010

Trobo desperts els sentits
i alegres les paraules
si em mires així,
i fràgils els plors que no tinc,
i tendra la taula parada
amb tovalles de fil.

Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (28)

Reviu la veu poètica gràcies a ella, és despert, fa poesia alegre si ella “se’l mira així”. No és trist: “fràgils els plors que no tinc”. És un amor de “parar la taula”, que diu l’autor, de tendresa, de gran passió, però continguda, però real. Si no s’acaba la vida, no s’acaba el seu amor: “Relliscar no és caure,/ ni la nit morir”. “Plegar els llençols, una excusa/ per tocar-nos els dits”: allò més gran en allò més petit. Diu Carles Riba: “Que furioses/ sento córrer les aigües/ del nostre amor, oh!/quan vinc a tu pel frèvol/ pontet d’una carícia!”

8 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

que bonic aauest poema, que tendre, ara en Jesus maria ha plegat pocs llençols o potser a casa ho fem d'una altra manera.

- assumpta - ha dit...

Un poema que ja en el seu llibre he rellegit diversos cops i que cada vegada que ho faig, m'agrada més.
Un poema ple de tendresa el miris per on el miris. Molt bonic.

Com sempre, m'agrada re-llegir-lo amb la teva mirada.
Gràcies Helena, bon cap de setmana.

Francesc Mompó ha dit...

"Que alegria vivir sintiendose vivido" deia Pedro Salinas. "Trobo... si em mires així". Escriu Tibau. Són sensacions sublims quan se senten; i si es troba el llenguatge poètic que ho expressa ja és...
Una abraçada
Salut i Terra

Joana ha dit...

Una sola mirada desperta tots els sentits i a més fa reviure la tendresa i felicitat dels moments compartits.
Un gran poema, que de la teua mà, Helena, cobra més intensitat.
Gràcies.

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies a tu de nou i a tothom pels vostres comentaris

M. A. ha dit...

Tendre i senzill. La bellesa no hi necessita més.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb tu, M.A. No són gens pretenciosos, aquests poemes.

Florenci Salesas ha dit...

"Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits."

Sensacional! aquesta me l'apunto. Amb la referència a Riba que fas ja ho dius tot, també, Helena.