Riera seca
Han quedat moltes ombres rera meu,
un tumult de riera: les deixalles
que s’han anat enganxat a les branques
i entre els racons difícils. Tot és sec.
Aquest estiu ha evaporat del tot
l’aigua baixada i ja només es veuen,
en la decrepitud dels verds que es moren,
plàstic i draps; papers d’una ruïna.
PUIGVERD, Antoni Curset de natació
Es tracta d’un poema al·legòric: descriuria el que queda de la passió desbordada en forma de rierada, un cop ha estat completament eixugada l’aigua. Només en queden senyals en forma de plàstics i draps, de ruïnes. Igual com pot arribar a passar en les nostres vides alguna vegada. Les ruïnes, les ombres, no serien més que els mateixos poemes, the remains of the day.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Un poema molt trist i d'un pesimisme molt profund. Tot ha quedat convertit en deixalles immòbils que no tenen aigua per on poder transcòrrer. Tot és sec, mort, sense vida... Però al menys s'ha deslliurat de tot i ho ha deixat rera seu per a poder seguir endavant.
El teu comentari deixa poca cosa més per dir. No sé si en els residus, però hi queda alguna esperança. Tampoc no es pot negar que els residus parlen de les coses que van ser.
És clar que resideix esperança en els residus, com en la cendra, la pols: "quien tuvo retuvo". Per això existeix la poesia, per retenir el que es pugui del passat, i projectar-ho en el futur, jo crec.
Publica un comentari a l'entrada