Dels dits, amants cautelosos,
no en fuig la brasa de la pell,
i es deixa commoure,
deserta fins ara de rius,
de pessics dolços i de nius.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (26)
“La brasa de la pell” només pot ser refredada pels rius de la mateixa passió. Els dits són “amants cautelosos”, perquè el que estimen és important per a ells, es tracta d’un amor real. La brasa es deixa commoure pels pessics dolços i pels nius: pessics de tendresa, i nius on refugiar-se (per exemple la mateixa obra poètica).
Fa 1 setmana
Entrades
8 comentaris:
vitos pels teus ulls, els meus versos prenen més forma. Gràcies
La personificació dels dits identificant-los amb "amants cautelosos" és una imatge molt colpidora, que s'intensifica en atribuir-los la b"brasa de la pell" per a denotar una passió que havia estat inexistent (deserta de rius, de pessic dolços i de nius)i no s'avia pogut canalitzar en un temps.
Un poema molt intens i bell.
No acabo d'entendre el teu comentari, Joana. La passió havia estat inexistent? Continguda, crec jo, en tot cas, en forma de brasa.
En llegir "deserta fins ara de rius, de pessic dolços i de nius" ho he interpretat com que no hi havia mitjans per on podia navegar hi quedar-se per un temps. Crec que el fins ara és molt significatiu. Per uns moments va estar deserta en un temps passat, potser abans de conèixer l'estimada i ara en el present es pot omplir de rius per on transcòrrer i nius on gaudir-a amb plenitut i dolcesa.
No ho sé, sols és una manera d'interpretar-la. Igual fa refèrencia a un estat on la passió es trobava continguda, o igual fins i tot ambdues coses signifiquen el mateix perque existia en estat latent fins que es desencadena.
Només ho deia perquè la relació fa molts anys que dura, no pot parlar d'un fins ara recent en el sentit que no existia.
O.K. me n'he passat, mancança de coneixement real.
No passa res, no ho pots saber pas tot!
en certa manera teniu raó totes dues. Moltes gràcies pels comentaris que trobo força interessants
Publica un comentari a l'entrada