Si aprenguera de la nit
o de les ones de l’orgasme
com lliurar esta carn
que m’obliga a la consciència.
Voldria el so que escapa
en estellar-se els ossos,
el goig de l’aigua
oberta en mil gotes.
BLANCH, Berna El baf de l'espill
Si aprengués de la intuïció, d’allò més oriental (de la nit o l’orgasme) com deslliurar-se de la consciència, racional, excessiva, de la llum del dia: aquest és el seu desig. Ho voldria tot: l’abstracció (la idea, els ossos que s’estellen, el contrast de la lluna amb el el cel fosc), i l’empatia (“l’aigua oberta en mil gotes”, els sentits, múltiples, imprecisos, insignificants, però molt valuosos alhora). Ho voldria tot, l’ànima i el cos. Un desig tan ben expressat hauria de tenir recompensa algun dia...
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Per ami és un cant a la inconsciència, una manera de reivindicar l'estat idílic que s'escapa al món racional. El desig de viure permanentment en un estat pur sense el jo conscient i poder així gausir de totes les sensacions produïdes per plaers diferents, com els que ens transporten a moments d'infinit benestar. Seria com un intent de magnificar aquestos intenta i fer-los permaments en el temps per a que no se li escapen mai.
Una utopia imposible però molt intensa que qualsevol voldria poder aconseguir. Almenys, jo la comparteixc.
Crec que totes dues hem vist el mateix al poema, tot i que ho hem expressat de manera diferent.
Gràcies Helena per compartir. No cal que et diga que m'agrada molt llegir les teus interpretacions, ja ho saps i ho pots comprobar dia rere dia.
Volia dir gaudir i intents
I a mi.
Quna dactilografia mes boja!!!
jo ho veig com un cant oniric que no onànic, també d'una certa inconsciència o poser del desig del que voldria la poeta que fossin les coses, com diu Joana una utopìa, però no hem d'oblidar que a vegades hi ha utopìes que s'assoleixen.
Quan veig inicials gravades als arbres que ja han crescut, penso les llunyanes històries d'amors que es perden.
Abans de pensar a escriure poesia amb intenció de publicar, ja havia gravat les meves inicials en algun àlber de Rubí, l'arbre de fulla platejada que fa fressa com de riu i que acaricia les estrelles amb les branques altes.
Gràcies per les vostres paraules.
Publica un comentari a l'entrada