Finestra de tren
Windows between you and the world.
Louis McNeice
Al tren, en un departament prou còmode,
m'he trobat bé. S'ha anat podrint el dia
(en aquesta hora és possible sentir
un tremolor a l'entrecuix de la tarda),
els roses i els morats s'han adormit
plàcidament en els suburbis blaus
i, a poc a poc, s'ha fet de nit. Només
uns grocs vacil.len de lluny quan passem,
perforant la carn negra de la fosca,
prop d'algun poble taciturn. Tornem
a la ciutat i, mentrestant, m'agrada
l'aire cosmopolita d'aquest tren,
perfums discrets, mirades i camises
i la frontera justa entre ells i jo.
Em veig al vidre prou serenament:
mentre el tren corre, el paisatge s'allunya
i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
el tren i jo mateix fóssim metàfores.
PUIGVERD, Antoni Curset de natació
El tren i ell mateix serien metàfores de l’individu davant la resta del món. Hi ha el poeta i el món que el segueix, que s’allunya de la intenció original de l’obra. Obra que és en ella mateixa una finestra oberta. El poema queda escrit d’una manera determinada (“jo no em moc”) però admet múltiples interpretacions, el paisatge que s’allunya. Tot el poema té sentit pel darrer vers, la resta no té massa importància, potser el “tremolor a l’entrecuix de la tarda” parla del final del dia, de la maduresa d’una persona paral·lela a la posta de sol, del dia que “s’ha anat podrint”. Com es podreix la seva obra, amb la possibilitat sempre de renéixer com el sol.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
És com si el món fos un espectacle que es contemplés des de l'altra banda de la finestra sense participar, un simple espectador sense acció. Com si el fet d'implicar-se pugués fer-li mal. Adopta la postura més còmoda, deixar passar la vida, no enfrontar-se a ella ni implicar-se. Així des de la frontera, res no li fa mal.
Joana: el tema de la finestra oberta és el meu preferit. M'agrada la interpretació que n'has fet.
O senzillament, torna a casa, amb el tren, fart ja de tot, del dia fastigós a la feina, de barallar-se amb el cap i els companys, de saber que quan arribi i digui hola ningú respondrà amb alegria i si amb males cares o indiferència. No m'estranya gens que se li podreixi la tarda. (perdoneu, PERÒ avui em passa tot això i en algún lloc havia d'abocar-ho) les meves disculpes Helena.
M'agrada aquest poema de Puigverd, reflexiu com el pas de les mateixes hores.
Vaig escriure el llibre "Trens" (Ómicron), prosa, fruit de tantes observacions de viatges en tren, que cada poema de trens m'afecta.
Ep, si és bo, és clar.
Publica un comentari a l'entrada