Tocarem amb mans envellides
els objectes que la nostra memòria conserva intactes.
MIQUEL MARTÍNEZ
Voldria l’instant imprecís,
encarnar el miratge,
encendre l’aire inextingible.
Vull esvair-me
quan ell s’esvaeix,
girar el rellotge
on espera l’arena,
desnugar el llaç,
creuar la transparència,
tocar l’eternitat.
BLANCH, Berna El baf de l’espill
La veu poètica voldria palpar l’immaterial, en la forma de “l’instant imprecís” ( el que els nostres sentits perceben imperfectament), encarnant , donant forma al miratge, de per sí inexistent, o bé encenent l’aire que no té fi. Voldria esvair-se amb aquests tres elements, connectar amb ells, dominar el temps, desfer els nusos de la vida, anar a l’altre cantó de les coses, creuar el vidre que ho impedeix, i, en definitiva, tocar l’eternitat en la poesia i en la vida. En relació amb la cita, tocar el que només conserva la memòria, la poesia per metonímia.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Per a mi aquest poema de Barna Blanch també suposa un intent de cercar tot allò immaterial que la vida ens amaga i ens resulta tan difícil. A més voldria ser un element més dintre d'aquesta immaterialitat i poder aconseguir així una llibertat total que queda palesa a segona estrofa on manifesta el seu desig per "desnugar el llaç, creuar la transparència i tocar la eternitat".
Amb tots els substantius abstractes que utilitza com instant, aire, transparència, eternitat ens transmet d'una manera molt profunda eixa intenció per a conseguir la immateialitat i de transformar-se en ella.
Hola helena, sempre que puc i m'aboque a aquesta finestra, un del blogs que tafanege és el teu -m'agrada la tasca que hi fas-. Tanmateix, estic amb històries personals que m'impedeixen alliberar massa temps.
Algunes no gens agradables i d'altres sí.
Entre les bones hi ha una nova novel·la que estem acabant amb les galerades i que eixirà promte.
L'altra és la coordinació de diversos poetes per a la gravació d'un disc amb poetes valencians actuals per part del cantant Carles Pastor (Jaume Pérez-Montaner, Ramon Guillem. Berna Blanch, Manel Alonso, Enric Monforte, Maria Fullana, Encarna Sant-Celoni, Teresa Pasqual i jo mateix... de segur que em deixe algú i em matarà. Ja he escoltat la primera versió d'una d'un poema que vaig fer quan assassinaren al jove Guilem Agulló; Carles Pastor m'ha dit que és probable que m'envie una maqueta la setmana que ve. Quan ho faça la penjaré al blog per començar a introduir el disc; tot i que la cosa acaba de començar i va per a llarg.
Una abraçada
L'Enric Monforte podria ser un professor de filologia anglesa a la UB? Es diu igual, en tot cas.
Ja me la llegiré, la teva última nobel·la, i m'escoltaré el disc.
Publica un comentari a l'entrada