El poeta foll amb dignitat sempre té una illa a la rerabotiga dels seus somnis.
BESSÓ, Pere Minimals
El poeta contingudament apassionat, sempre conserva el seu bocí d’ideal, quan ja han passat els somnis, i encara perduren a la rerabotiga, l’inconscient. L’equilibri entre “foll” i “amb dignitat” és molt important en aquest sentit, ha de ser un somni que hagi valgut molt la pena.
Entrades
1 comentari:
Un poeta sense somnis és quelcom així com un cel sense horitzó, com un mag sense màgia o un trapazista amb vertigen.
Mai no s'acaben els somnis, sempre volen amb la imaginació i sols en algunes ocasions reposen a la "rerabotiga" per a tornar amb més força. La dignitat del poeta foll creix amb ells.
Publica un comentari a l'entrada