UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 27 de gener del 2010

Estudiants

S’esmicolen els dies
Sota un món lineal,
Escolar, matemàtic,
Sense vores d’arena
Pels miratges inèdits.

Se’ns escolen les hores
I deixarem la pell
Sota els vidres asèptics
Clavats d’agulles fosques.

XIRINACS, Olga Óssa Major

Els dies es perden en el món organitzat dels estudiants, “escolar, matemàtic”. Sense una riba per als “miratges inèdits”, per a l’originalitat somniadora. Els estudiants deixaran la pell com les papallones clavades “d’agulles fosques”, “sota els vidres asèptics”: la bellesa delicada, lleugera de les papallones és com la bellesa del pensament dels estudiants intel·ligents o desperts que hi deixen la pell, en estudiar, si més no la pell espiritual. La pell, la superfície del cos, en tot cas, per denotació i connotació. N’hi ha que hi perden la vida, la joventut, estudiant, per un títol. Però a vegades val la pena de conservar-se en una vitrina per renéixer després.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Helena, m'encanta com has desmollat el poema, ets increïble.
Gàcies.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies a tu, si tu i d'altres no em comentessiu cada dia no sé pas si continuaria amb el bloc!

Joana ha dit...

Ho faries, Helena, fas el que t'agrada i això no t'ho lleva ningú. Està clar que els comentaris alimenten el nostre blog, però la font i el motor principal que l'engega cada dia som nosaltres que sentim la necessitat d'escriure i compartir-ho amb la gent que de vegades opina i d'altres simplement ens llig, que ja és molt.
El que feres amb els meus poemes és el que m'ha motivat a fer l'entrada d'avui, he recordat el que vaig sentir el primer dia que feres un comentari meu, i això no es pot descriure amb paraules.
Així que de segur que has de tenir a moltíssima gent superagraïda amb tu.
7milb7s

Helena Bonals ha dit...

Faig el que puc! És un plaer sempre de comentar-te. D'altres que he comentat no han estat tan agraïts.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja no afegeixo res més, tu ho has dit tot, desmollat el poema diu Joana, o diseccionat. Un bon poema

Florenci Salesas ha dit...

El poema no deixa massa espai a l'esperança, tal com em sembla entendre'l. En el sentit matemàtic del temps, la vida no en dóna gaire d'esperances.

Un poema breu, auster, però dens.