Escric aquí un silenci, perquè el silenci es pot escoltar de mil maneres.
ASSENS, Montse dins el bloc Brisalls de mar
Un poema és silenci fins que és llegit, recitat o bé interpretat, i com a tal pot ser escoltat de mil maneres, en cada una i totes les lectures que se’n facin. La poesia és sempre dins el silenci com l’art és invisible als ulls.
Fa 3 dies
Entrades
7 comentaris:
El silenci es pot escoltar, perquè té veu, ens parla. M'encanta el silenci, m'és imprescindible, una bona aliada. Bon dia bonica!
Com ja et vaig comentar, només en el silenci, la paraula. sense un o altre no existirien ambdós. I hi ha silencis que retrunyen més fort que els crits. La visió dels cementiris militars a Normandia, o a Florència és un d'ells. Se'm va posar la pell de gallina.
A mi sobretot em cansa tanta música per tot arreu.
Cert, hem de recuperar els sons de la natura, la música dels estels.
Que bell, això, Alyebard.
De vegades el silenci és tan gran que fins i tot s'emmudeix.
el sorollos silenci de la natura. Saps Helena una sensació molt estranya es sentir un poema propi recitat. Fa anys en vaig enviar us a Cat radio i anàvem a l'Alcampo amba la Nuri i tenia la radio posada i el varen llegir, recordo que era el de Palestina i la sensació és estranyissima, de com si violessin la teva intimitat, però per això s'escriu poesia, per a ser llegida i a poder ser, en veu alta.
Publica un comentari a l'entrada