UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 31 de gener del 2010

Amb les ferides obertes

Em creixien plomes negres
als palmells de les mans
sempre que els núvols bufaven
amagats darrere dels aparadors.
Paraules com a prunyons confitats
en el llibre de la pell,
ales i mans en l'espill,
pàgina inanimada,
mentre em grate les infinites ferides
que em causa un abecedari inclement.

MOMPÓ, Francesc dins el seu bloc Uendos, greixets i maremortes

Les “plomes negres” indicarien que la veu poètica vola, però trista, segurament en llegir un poema. Els “aparadors” serien la forma de la poesia, el reclam per entrar-hi. Els “núvols bufaven” faria referència a l’art, la poesia que hi ha darrere el poema. “Paraules com a prunyons confitats”: en conserva per ser consumits, sobretot “en el llibre de la pell”, en la superfície. Les “ales i mans en l’espill” serien l’art i la vida reflectides en l’obra. La “pàgina inanimada” seria la del poema fins que no és llegit. “les infinites ferides/ que em causa un abecedari inclement”: la poesia per metonímia amb la qual es pot dir tot, de la A a la Z. En definitiva, la veu poètica es ressent de les ferides que li causa la poesia quan “sorprèn i pertorba”, que deia Oscar Wilde.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

veus, jo no el vaig entendre aquest poema, ja li ho vaig dir al Francesc, però visualment em sonava molt bé i fins i tot el vaig penjar a Anoarra. Ja comptava amb tu perquè m'ho expliquesis.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Thanks, Helen.

Francesc Mompó ha dit...

Fas sempre una tasca impagable, Helena. Poca cosa podria afegir als teus comentaris que em semblen encertats i una tasca de creació personal el fet d'interpretar una composició. L'obra, quan surt de les mans de l'autor ja no li pertany.
Molt agraït.
Salut i Terra