Amb les ferides obertes
Em creixien plomes negres
als palmells de les mans
sempre que els núvols bufaven
amagats darrere dels aparadors.
Paraules com a prunyons confitats
en el llibre de la pell,
ales i mans en l'espill,
pàgina inanimada,
mentre em grate les infinites ferides
que em causa un abecedari inclement.
MOMPÓ, Francesc dins el seu bloc Uendos, greixets i maremortes
Les “plomes negres” indicarien que la veu poètica vola, però trista, segurament en llegir un poema. Els “aparadors” serien la forma de la poesia, el reclam per entrar-hi. Els “núvols bufaven” faria referència a l’art, la poesia que hi ha darrere el poema. “Paraules com a prunyons confitats”: en conserva per ser consumits, sobretot “en el llibre de la pell”, en la superfície. Les “ales i mans en l’espill” serien l’art i la vida reflectides en l’obra. La “pàgina inanimada” seria la del poema fins que no és llegit. “les infinites ferides/ que em causa un abecedari inclement”: la poesia per metonímia amb la qual es pot dir tot, de la A a la Z. En definitiva, la veu poètica es ressent de les ferides que li causa la poesia quan “sorprèn i pertorba”, que deia Oscar Wilde.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
veus, jo no el vaig entendre aquest poema, ja li ho vaig dir al Francesc, però visualment em sonava molt bé i fins i tot el vaig penjar a Anoarra. Ja comptava amb tu perquè m'ho expliquesis.
Una abraçada.
Thanks, Helen.
Fas sempre una tasca impagable, Helena. Poca cosa podria afegir als teus comentaris que em semblen encertats i una tasca de creació personal el fet d'interpretar una composició. L'obra, quan surt de les mans de l'autor ja no li pertany.
Molt agraït.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada