7.
Una mirada
Damunt el jonc, que es vincla.
Tu, que em coneixes.
FORMOSA, Feliu
La vida, diuen, és un “toma/ daca”. Quan un estira l’altre arronsa. El jonc es vincla, perquè ja coneix l’altre, i davant la seva mirada s’anticipa als seus desitjos, perquè se l’estima. També la seva obra poètica es vincla davant el seu esperit creatiu, se li dóna amb facilitat, adquirida amb un gran esforç.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
L'elasticitat del jonc permet el pas de la mirada, hi ha una tèbia resistència, però és una barrera molt subtil, que la deixa passar.
M'ha agradat molt. També els teus apunts.
Ja em diràs si t'agraden el poemes que t'he comentat.
Una abraçada
Evidentement un jonc que es vincla és una figura molt proteica i pot tenir múltiples significats -sense excloure Freud-. Ara bé, jo ací l'aproximaria a un prec que el poema fa al jo poètic perquè acabe de definir bellament allò que està sentint (siga el que siga) com l'ham poètic de Carner: una imatge, uns sons de cançoneta, una paraula, una sensació...
Salut i Terra
Moltes gràcies pels vostres comentaris, tots dos afineu molt.
Publica un comentari a l'entrada