UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 23 de gener del 2010

Tot és inútilment importantíssim
MARC GRANELL


He tornat a extraviar
la lenta fatiga de la llum.

Cada nit el cansament s’abat
sobre la flor que es tanca,
deixa set en la pell marcida.

Mal vi traure d’estos dies.
No té blancor la calç
sense les hores llargues.

És amarg mirar enrere
i endevinar una sola resposta.
Sovint busque el sol
i trobe foscors en l’esquena.

BLANCH, Berna El baf de l'espill

La veu poètica es queixa, segurament, que no ha reeixit fent poemes. El dia i la nit se succeeixen sense èxit, no surt un bon vi del seu treball i la seva experiència. La calç, l’obra, no té blancor sense treballar-la “en hores llargues”, “sense temps ni contrast”, que he llegit algun cop. “Endevinar una sola resposta” és el bloqueig creatiu, perquè és bo de veure més d’una sortida, més d’un costat en les coses sempre. Si la cara d’una moneda és el sol, la creu sovint són “foscors en l’esquena”, els dos costats s’han de tenir en compte. “Tot és inútilment importantíssim”: oxymoron molt ben trobada, que reflecteix la contradicció, l’ambivalència de les nostres vides.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Una altra vegada la sensació de no tobar la llum, de sentir-se perdut, buscar el sol i tobar foscors, i fins i tot negar la blancor de la calç quan és una qualitat inherent a ella. amb aquesta negació s'aconsegueix una hiperbole molt exagerada per a expressar la foscor on la veu poètica es torba sumergida.
E poema és de Marc Granell o los la cita? Sembla una temàtica molt frequent als poemes de Berna Blanch, però aquest no el conec. ja em diràs si és d'ell o de Granell.

Helena Bonals ha dit...

Ja hi he posat l'autor, amb les presses no ho havia fet!

Francesc Mompó ha dit...

Molt gran el Berna Blanch. Li vaig comentar que li'n feies, ce comentaris, i t'està ben agraït.
Quan m'amistance amb Chronos et deixaré més comentaris. Però sempre que puc, et llegesc.
Una abraçada
Salut i Terra

Florenci Salesas ha dit...

Estic d'acord en que el títol/cita està molt ben trobat. A més d'hàbil, fa pensar.

El poema és molt enigmàtic. Tot ell respira queixa, frustració. Amb el teu comentari se m'ha fet la llum i he anat omplent les caselles que em faltaven.

Gràcies!