tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post593010048195002531..comments2024-03-26T21:50:39.939+01:00Comments on UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA: Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-16935484008797524912010-01-03T18:32:18.239+01:002010-01-03T18:32:18.239+01:00Quan veig inicials gravades als arbres que ja han ...Quan veig inicials gravades als arbres que ja han crescut, penso les llunyanes històries d'amors que es perden.<br />Abans de pensar a escriure poesia amb intenció de publicar, ja havia gravat les meves inicials en algun àlber de Rubí, l'arbre de fulla platejada que fa fressa com de riu i que acaricia les estrelles amb les branques altes.<br /><br />Gràcies per les vostres paraules.olga xirinacsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-85830932219045899102010-01-02T11:46:36.398+01:002010-01-02T11:46:36.398+01:00jo ho veig com un cant oniric que no onànic, també...jo ho veig com un cant oniric que no onànic, també d'una certa inconsciència o poser del desig del que voldria la poeta que fossin les coses, com diu Joana una utopìa, però no hem d'oblidar que a vegades hi ha utopìes que s'assoleixen.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-33703108008427234102010-01-02T11:15:05.775+01:002010-01-02T11:15:05.775+01:00I a mi.
Quna dactilografia mes boja!!!I a mi.<br />Quna dactilografia mes boja!!!Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-52584750319615175622010-01-02T11:13:11.952+01:002010-01-02T11:13:11.952+01:00Volia dir gaudir i intentsVolia dir gaudir i intentsJoanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-88041025522801576762010-01-02T11:11:28.934+01:002010-01-02T11:11:28.934+01:00Per ami és un cant a la inconsciència, una manera ...Per ami és un cant a la inconsciència, una manera de reivindicar l'estat idílic que s'escapa al món racional. El desig de viure permanentment en un estat pur sense el jo conscient i poder així gausir de totes les sensacions produïdes per plaers diferents, com els que ens transporten a moments d'infinit benestar. Seria com un intent de magnificar aquestos intenta i fer-los permaments en el temps per a que no se li escapen mai.<br />Una utopia imposible però molt intensa que qualsevol voldria poder aconseguir. Almenys, jo la comparteixc.<br />Crec que totes dues hem vist el mateix al poema, tot i que ho hem expressat de manera diferent.<br />Gràcies Helena per compartir. No cal que et diga que m'agrada molt llegir les teus interpretacions, ja ho saps i ho pots comprobar dia rere dia.Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.com