UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 22 de juny de 2009

Sol nul d'aquests dies vans,
plens de lluita i plens de calma,
almenys escalfa les mans
a qui no li entres dins l'ànima!

Almenys que la mà en fregar
una altra mà que la fregui,
amb un extern foquet bla
fred de l'ànima disfressi!

Senyor, ja que el dolor és nostre
i és tan feble i insegur,
donau-nos almenys la força
de no mostrar-lo a ningú!

PESSOA, Fernando

La tesi de la importància de la superfície: si no som feliços, si no recordem cap Edat d'Or dins nostre, si no ens omple la llum del sol, que almenys ens escalfi la seva claror la pell, els sentits. Que el contacte fortuït de dues mans disfressi la fredor de l'ànima: aquesta mà en fregar-ne una altra pot convertir-se en immutable en un poema. És bo de no mostrar-se feble ni amb els enemics ni amb els amics, perquè fa mal. Si no ets feliç, fes-ho veure, he sentit a dir alguna vegada. Savi consell.

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

M'agradaria poder llegir el poema en l'idioma original, també. Malgrat això suposo que la traducció ha de ser bona (la musicalitat en català està molt aconseguida).

Què aquests estímuls externs com a mínim "el fred de l'ànima disfressin". I tant! almenys això! Per cada vegada que el sol ens escalfa l'ànima --cosa que passa rarament-- les que ho fa a l'exterior no parin.

Excel·lent comentari, tan poètic com el mateix poema.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, tinc debilitat per Pessoa!
I reconèixer aquesta debilitat no em farà pas mal, crec!