UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 15 de juny de 2009

L'onada

Ara que els peus
et salten sobre cendres,
és hora que pensis
en la gerdor de les onades.

Sé que no t’ho creuràs
i que la brasa crema,
però sàpigues que no hi hagut mai,
en tota la història dels homes i les dones,
cap estiu sense un hivern.

BOSCH, Teresa

És dels pocs poemes que he trobat que enalteixin l'hivern. Sempre m'ha meravellat la bellesa de la composició de l'hivern en Les quatre estacions de Vivaldi, la millor part de l'obra. Per alguna cosa deu ser. Per a qui és cremat per les brases d'una relació, per exemple, l'hivern, com la gerdor de les onades, és un alliberament. De fet la poesia es trobaria en aquesta estació, metafòricament. És quan es pot crear, amb el sentiment en fred. Per últim: per sort "no hi ha cap estiu sense un hivern", tot s'acaba superant, generalment.

4 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Si que n'hi deuen d'haver pocs de poemes que enalteixin l'hivern. En recordo un del Miquel Martí i Pol, molt a favor, i segur que hi ha més, però no és la majoria. Suposo que la metàfora de fi de la vida, de les coses, és massa forta, pesa massa, des dels temps d'Hesiòde, Homer i tota la pesca. És normal. Però sí, pobret hivern. Tan maco que és ell, també.

És una estació que es presta a l'autocargolament més romàntic. Sitges, claríssimamanent (com ho veig jo) a l'hivern s'omple de la bellesa que l'estiu li roba.

però m'empatollo: l'Onada és una bona poesia. I, a més, té un punt de divertida (el "Sé que no t'ho creuràs" té un punt entremaliat)que agraeixo molt.

papallonesenlallum ha dit...

Hola! aterro per casualitat, conec personalment la teresa i m ha fet especial ilusió veure el seu poema.
Si es un poema preciós!
enhorabona per la tria.

la Teresa ha dit...

Helena, moltes gràcies pel post! M'ha fet molta il·lusió llegir un comentari com aquest d'un dels meus poemes.

Helena Bonals ha dit...

Teresa:

Si t'ha agradat, em pots votar amb l'enllaç Premis Blocs Catalunya que hi ha a la pàgina principal.

Per mi ha estat un plaer de comentar el teu poema. Tots fossin com aquest!