4.
Preguntaràs si guardo la memòria
de tu, i et respondré:
foll d'impotència,
he assassinat el mar.
I no sabrà
ningú que ets el meu còmplice.
FORMOSA, Feliu Cançoner
Desamor entre dues persones. El mar és equivalent a l'amor, assassinat en les seves ànimes, del qual l'altre és còmplice, metafòricament parlant. Tot i haver-lo matat, hi ha malgrat tot un record de l'altre en aquest poema. O potser un alliberament, una petrificació definitiva, la d'un amor perdut per sempre.
Fotogènia
-
*L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren*
Refrany català
"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",
em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,
...
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada