UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 14 de juny de 2009

A través dels temperaments

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

FERRATER, Gabriel

Els pins podrien ser el poeta, extremadament sensible, que se sent malament en traduïr allò immaterial, el vent, en un poema, “el seu deure líric” habitual. El vent, que podria ser com l’enamorament, la idea, arriba net, i surt “tot podrit de queixes”: la realitat destrossa aquesta netedat inicial. L’amor sol anar acompanyat de dolor, “Les arrels cruixen sordes, i les branques/ exulten de dolor”, tot i que no hauria de ser així. La creació, també sol anar, i per alguns hi ha d’anar, acompanyada de dolor. El mateix poeta considerava, per altra banda, que la poesia s’havia de viure com una cosa divertida, és curiós.“A través dels temperaments”: la poesia es manifesta a través de cada persona, poeta o lector. Però un poema en principi sempre amaga la idea inicial, no existeix l’artista perfecte, en tot cas el receptor ha de provar d’escoltar, de fer alguna lectura sempre.

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Valenta i clarificadora explicació sobre un poema que per a mi m'ha resultat críptic però bellíssim.

No sé si és perquè tinc el cap espès o no, però no hi havia manera de resoldre l'enigma que s'hi amagava rere aquestes imatges tant potents. Ja t'ho dic, ho admeto amb tota sinceritat: sense el teu comentari no l'hauria pas entès i, en conseqüència, gaudit com cal. Ara, ja, gràcies a tu, si vull, ja puc fer-me'l meu.

J.R. ha dit...

Arrib tard, pot ser, i tampoc vull desacreditar la teva interpretació, però sembla que aquest poema s'ha de llegir com una burla de la fal·làcia patètica.

Una aferrada!

Helena Bonals ha dit...

J.R.:

Explica'm això de la fal·làcia patètica, n'he sentit a parlar però no me'n recordo.

Una aferrada,
Helena