UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 6 de juny de 2009

Un curtmetratge

No es va fer amb intenció de ferir ningú.
Gent que encara era massa jove
per haver après de la memòria
l'havia fet per evocar moments feliços.

Ara és una arma perillosa, una bomba de rellotgeria,
també una bomba humana d'explosió retardada.
Simplement un film, unes seqüències de tu saltant a corda, uns segons;
deu anys tenies aleshores, saltant i saltant a corda.

D'un gris borrós, fet de boira i difuminat,
la cosa té una petita espoleta, no tant una espoleta
com una longitud d'ona sintonitzada, un detonador electrònic
connectat amb el que reposa a la teva tomba, dintre nostre.

El mal que aquella explosió faria
no és simplement una idea d'horror, sinó una fogonada de fina suor
damunt la superfície de la pell, un preparar els nervis
per una cosa que ja ha passat.

HUGUES, Ted Cartes d'aniversari

La idea d'aquest poema és semblant a la de Brideshead revisited: que no hi ha res que faci més mal que el record dels temps feliços estant en la tristesa. Un curtmetratge, en el qual segurament hi sortia la dona, encara viva, de la veu poètica, de Ted Hugues -Sylvia Plath als deu anys-, dispara els seus records com si es tractés d'una bomba de rellotgeria. Això passa de la mateixa manera com per a Charles Ryder la visió de Brideshead li retorna el record de l'Arcàdia perduda, també com una ràdio que es dispara -"com una longitud d'ona sintonitzada"- en aquest poema. Un detonador connectat amb allò que reposa físicament en la seva tomba, i mentalment en la seva memòria, "dins nostre". També mentalment i físicament ve a explotar aquesta bomba, tot fent reviure el dolor "que ja ha passat". És un curtmetratge, aparentment innocent, "fet per evocar moments feliços", que s'allarga amb duresa en aquells qui n'han après, de la memòria.