UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 4 de juny de 2009

Primavera alta

Al Sr. Francesc de B. Moll

Més envant, xiprer meu.
Jo vull esser palmera:
voluntat vertical amb rems de palma,
vinclats per influència de l’amor,
sensibles al dolç pes de la llum pura.

Palmera alta vull esser, tan alta,
que la veu dels qui passin sota els dàtils
m’arribi ja picada de calàndries.
Tinc el cor fet de palmes,
i conec les sandàlies de l’abril
quan m’arranquen palmons càndids,
que se’n van a mesclar-se amb l’olivera.

Glòria, laus!... i sol,
mentre la meva mutilació d’abril
fa cortesies de vinclada llum
als silvestres germans d’entranes d’oli:
Oliveres agraïdes a la destral
que els ha fet possible de sentir
el fervor d’una mà.

Mutilat per amor. Sí, mutilat.
Però, gràcies. Sols m’heu llescat el cor.
I feis-ho sempre.
Mes, deixau-me intacta l’estimada altura.

BONET, Blai

La veu poètica voldria arribar a ser més que un xiprer, símbol d'espiritualitat: vol ser palmera, que es tomba amb les seves palmes pel pes de l'amor, pel "dolç pes de la llum pura". En anglès de l'enamorament en diuen "to fall in love", o sigui, que hi ha una caiguda en el fet d'enamorar-se per a ells. La palmera, per a la veu poètica, però, ha de ser ben alta. Els palmons càndids, s'entremesclen amb l'olivera, l'altre. El cor és "fet de palmes", que encara que els hi arrenquin, a la palmera, encara que el facin sofrir, que el mutilin, només veu que "Glòria, laus!... i sol". Que el deixin: "Mutilat per amor", "Sols m'heu llescat el cor" (una ferida espiritual). "I feis-ho sempre" ("love hurts", diu la cançó). L'ull poètic sí que té les idees clares: "Mes, deixau-me intacta l'estimada altura": o sigui, l'altura de la seva estimada poesia. Aquesta sí que ningú li prendrà mai.