UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 3 de juny de 2009

La poesia té una cosa empipadora
que és la rima, la musiqueta,
la música externa,
la persistent, pesada musiqueta.
Recitada en públic
no es pot aguantar d'afectada.
Si és llarga,
és d'una monotonia pedantesca.
Els vells orientals,
que com a tan refinats
tingueren el sentit del ridícul,
escriviren curtíssim.
La vida sembla llarga,
els moments tenen una fugacitat
terrible.

Voler encabir l'entrellat de la vida
en un alexandrí
és una niciesa.
pueril, temerària i grotesca.
L'expressió, les llengües,
tenen un esperit habitual,
per a menjar, beure, patir
i anar passant la vida.
I un esperit més ambiciós
que observa i medita,
acosta les coses que arriben
als sentits imprecisos.

Tireu sobre un vol d'ocells
i en feriu un –a penes.
Aquesta és la gran,
prodigiosa, insatisfactòria poesia.
Dins la limitació infranquejable de la vida,
la poesia és una activitat mental
que té una certa punta.
Ja ho escriví Rainer Maria Rilke:
la poesia és experiència,
i Wordsworth: la poesia és una emoció
recordada en la calma.
Escriviu-la amb astúcia. No us desballesteu.
La inspiració no serveix per a res.
El màxim a què poden arribar els homes i les dones
és a establir comparacions,
a imitar vagament,
a arrimar-se, a acostar-se,
com deien els escriptors antics.

PLA, Josep Versos del retour d'âge

Pla sempre contradint-se: elogia els vells orientals, però s'extén, encara que amb versos curts. Si hom s'hi fixa, es tractaria més aviat de prosa encabida en un vers, no aconsegueix de ser gaire líric. Però és molt interessant. Primer critica la mètrica en poesia, afalaga la poesia més concisa, critica després la insuficiència del llenguatge per expressar-ho tot, i acaba, en l'última estrofa, amb dues idees encara més importants. "Tireu sobre un vol d'ocells/ i en feriu un –a penes". Pla diu que no fa retòrica: i aquesta imatge tan bona, què? Jo la interpreto com la "improbabilitat estadística" (Margarit) d'arribar a fer un bon poema, de tenir una gran idea, la creativitat se sol basar en una gran despesa d'esforç per arribar a allò més senzill. Fa goig d'interpretar aquest poema, que no té pèrdua. L'última idea, la importància d'"establir comparacions", per sobre de la inspiració com una cosa aïllada, desconnectada de la resta, de la vida, que sortiria només com un bolet, a l'hora de crear. El bolet surt sempre després de molt buscar. Estic d'acord en gairebé tot el que diu, de fet estic d'acord en gairebé tota l'obra d'aquest autor, no sé per què.

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

Me n'alegro molt que hagis posat "la" poesia (dic "la" perquè, a part d'alguna sorpresa privada que de tant en tant surt, també com un bolet, com has dit tu sobre una altra cosa) de l'amic Pla. I és el que dius, Pla es contradeix. però qui no ho fa? Tots ho sabem. Però és que en Pla, a més de profund, és molt i molt divertit! Una de les coses que més m'agraden, és el to satíric. Agraeixo molt un vers satíric! Una mica d'humor desengreixa tot i que - sí, tornem a estar d'acord - no és un cas de lirisme extrem que diguem. Pla, humoristic o dramàtic, té molta poesia a la seva prosa.

En fi, tot un plaer. És com si estiguessim llegint la comèdia perduda de Sòfocles, el gran tràgic (per cert, no existeix tal cosa he, he)

Moltes gràcies!