UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 10 de juny de 2009

A una nova amiga

Avui, només de nostra coneixença,
tinc el cor fresc com el celler del mas,
i tota la meva ànima s’agença
d’haver-te dut recolzada al braç.

M’ha estat la tarda traïdora i breu,
mes la llum era viva.
Dins de l’ordi pregava el pregadéu,
a la figuera s’ha aturat la griva.

I jo sentia una molt gran paor
de veure els ulls que feies i la cara...
Ai, fina pal.lidesa de l’amor,
que no se sap si ha d’ésser amor encara!

SAGARRA, Josep Maria de

Resumint: poema sobre l’esclat de l’enamorament, no se sap si amor encara. Per a Alberoni, l’enamorament és la flor, l’amor, el fruit. La veu poètica està exaltada, es queixa que la tarda s’hagi acabat tan aviat, tot i que ha estat gloriosa, tot el voltant sembla pendent d'ells dos. Té “paor” de veure els ulls que ella fa: bona cosa, la timidesa en l’amor. Té el “cor fresc com el celler del mas”: així que l'ha conegut, li ha arribat al fons, d’entrada. Contràriament al que deia Auden, que quan diem que estem enamorats vol dir que estem calents: el cor el té ben fresc, bona senyal, també. Poema molt interessant per a mi, de com hauria de ser sempre una primera cita.

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

"Poema molt interessant per a mi, de com hauria de ser sempre una primera cita."

Una primera cita "enamoradora", en tot cas. M'agrada el comentari. Em fa gràcia, diguem estrambòtic, en llegir la poesia hi he trobat certes similituds amb la sensació d'anar a una entrevista de treball. No sé si hi ha algun punt en comú en ambdues coses o és que senzillament m'he begut l'enteniment.

I sí, com tu observes, la frescor en lloc de l'ardor. Molt interessant. El fred té que veure també amb la "paor" que diu el poeta; però també amb el benestar. En tot cas, un benestar difícil de descriure.

Moltes gràcies.

Helena Bonals ha dit...

Exactament, les primeres cites solen ser una entrevista de feina, no ho haurien de ser pas!