Muts en aquestes pàgines, versos sense figura
sou igual que paisatges adormits en la nit;
us cal la seva veu, aurora que procura
música a cada mot, rostre a cada esperit.
TORRES, Màrius
L’obra poètica, en una poesia visual de Brossa, és com una bombeta esperant de ser encesa. Fins que el lector no l’entén, el fa viure, és igual “que paisatges adormits en la nit”. Cal sentir la veu del poema, la poesia que hi ha al darrere, i també la forma en què es manifesta el contingut o esperit. Molt equilibrat. El poeta té una idea, que materialitza en versos, que al seu torn generen una idea en el lector-intèrpret.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Molt bonica la imatge de l'aurora que desperta els paisatges adormits. M'agrada, però, potser encara una mica més la teva imatge de la bombeta. L'aurora, amb la seva llum natural, és una metàfora que té un què de la manca de control --la natura pot ésser controlada--, en canvi la teva imatge em fa pensar en un poeta que ence´n l'interruptor i l'apaga quan vol, un creador del seu món. És cert que el creador no sempre està a cent, i que la qualitat o bellesa de les seves idees sovint estan sotmeses a factors que no controla. Malgrat tot, la bombeta m'agrada. I m'agrada també la contaminació final "al seu torn generen una idea en el lector-intèrpret". Doncs imagina't aquí: del poeta a tu, de tu als comentaristes, amb el poeta al costat... si el poeta pot tornar i convertir-se en comentarista la pandèmia --ara que aquesta paruleta està de moda, ho sento-- poètica serà completa. Bravo!
Volies dir "la natura no pot ser controlada"? Suposo que no és el mateix que un interruptor. Una mica sí, que pot ser controlada, i a l'inrevés, el creador no disposa d'un interruptor sempre que vol.
Publica un comentari a l'entrada