He somiat una lectora
He somiat una lectora
que es delia més enllà,
els meus versos, seductora,
els llegia amb tanta boca
que al final els va besar.
Després, amb l'alè mullia
i amb els dits fregava els mots
per dur-se la poesia,
com a tinta d'ambrosia,
a altres llavis més remots.
PEDRALS, Josep
De com el seductor és seduït. Molt original i bella, la idea d'aquest poema. La lectora s'endú la poesia, l'"ambrosia", beguda que otorgava la immortalitat als déus, com la poesia al poeta, a uns "altres llavis més remots", els de qui la lectora estima. "No hauré estat/ més que l'ombra estimada d'algú altre" (Margarit a "Final de recital").
Fa 1 setmana
Entrades
1 comentari:
Interessant la idea d'una certa "pandèmia" poètica (per fer servir una paraula de moda, que em fa pensar amb "pangea", allò que eren els continents del nostre planeta, fa molt i molt de temps).
No coneixia aquest autor. He mirat a la xarxa i m'he trobat amb la sorpresa que és aquell que va fa una cosa amb un tal Guillamino. Saps que el Guillamino i Motor Combo vàrem compartir escenari, en una cosa que vam fer plegats per la setmana de la poesia? Bé, és una història molt llarga.
M'ha agradat aquest breu poemet.
Publica un comentari a l'entrada