Altre cop torna a passar
el que ja passava en altre temps:
que no hi ha preguntes tan urgents
com les preguntes ingènues.
SZYMBORSKA, Wislawa
El retorn del segle XX a l'abstracció dels primitius no és pas perquè sí: amb tot el progrés acumulat, les preguntes són les mateixes, com les dels infants, ingènues, que ens recorden que la natura, l'univers, segueixen essent un misteri per a tots, rics o pobres, cultivats o analfabets. Aquestes preguntes són urgents, perquè són les més importants.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
Cent per cent d'acord amb tot. El que tenim davant els nassos reclama ser preguntat amb urgència.
Per cert, Qui n'ha fet la traducció, si us plau?
Moltes gràcies, Helena.
Si vols saber-ne el traductor, ves a "Salms", bloc de Josep Porcar, no hi constava el traductor, l'hi pots demanar!
Moltes gràcies per la informació. I si és ell mateix? Ostres, em fa una mica de vergonya...
Però, mira, dels covards no s'ha escrit mai res de bo. Ara me n'hi vaig! Quan ho sàpiga, t'ho dic.
Publica un comentari a l'entrada