X
On jo sóc, on tu ets, on tots som, la rosada de
l’esperit ens acongoixa. Pertot.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
L’esperit és nocturn, com el cos és del dia, dels sentits. On siguis, la rosada ens cobreix a tots, ens angoixa, encara que visquem en l’empatia, en l’eutímia que es diu tècnicament. De la mateixa manera com l’art tendeix sempre a l’abstracció.
Fa 6 dies
Entrades
4 comentaris:
Jo ho veig més com que estem tots connectats i això ens angoixa perquè no sabem com gestionar-ho.
Podria ser, l'inconscient col·lectiu. M'agrada el teu comentari.
La rosada és el principi del dia, i seria cruel com el mes d'abril que deia Elliot.
tal volta la rosada de l'esperit sigui el regalim dels pensaments que ens angoixen sense adonar-nos-en ...
La rosada de l'esperit ,,,l'ànima que compartim amb deler i que presentim propera i llunyana al temps, que ens acompanya de la mà sense agafar-la i agafant-la al temps... i l'angoixa sempre present.
Molt intens!
Gràcies, Helena
Publica un comentari a l'entrada