UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 4 de març de 2010

Avancen núvols mentre jo m’estic,
una vegada més, mirant a fora,
tot i la llum, que informa brutalment
de la inutilitat de la mirada.
Mira’m, tu també, cel: toca’m i estira’m
per les solapes del cervell, ajuda’m
a fondre’m com si fos només qui sóc
-una mol·lecula de fang que flota
sobre la pell gastada d’un planeta.
M’ha costat molt acceptar la disfressa
que he estat portant tots aquests anys! I em costa
encara més plantar fixament l’ull
a l’univers indefinit i enorme
i acceptar aquesta broma de mal gust:
resulta que no hi ha ningú assumint
que els nostres somnis van tenir gestor.
Es veu que es tracta d’aprendre a nedar.
I, enmig dels muts, ara també em pregunto
no ja per què ha servit ni a qui sinó,
senzillament, per què encara no callo.

PUIGVERD, Antoni Curset de natació

Per què continuar fent servir la veu, fent poemes, com qui mira en un dia núvol, i no hi veu prou, si només ets “una mol·lècula de fang que flota”, si els nostres somnis “no van tenir gestor”, cap mena de seguretat que es farien realitat, si Déu no existeix, si la disfressa de persona-poeta important li ha costat tant d’acceptar. Si tan insignificant és una persona, per què encara no calla, es pregunta. Perquè hi ha qui encara el llegeix. Una cosa molt gran en una de molt petita, és el que són alguns, per sort.

7 comentaris:

Joana ha dit...

I més enllà de la poesia podriem veure també les ganes d'aconseguir fer útil la mirad, aprofitar la llum del firmament, llevar-nos la disfressa, explorar l'univers, convertir els somnis en realitat, continuar nedant fins arribar a l'illa somniada i amb veu de pirata conquerir el món.

Helena Bonals ha dit...

M'encanta aquest optimisme!

Olga Xirinacs ha dit...

No es calla perquè al principi va ser la Paraula, i ho continuarà sent fins a la fi dels dies. Nosaltres, tots, som la Paraula.

Helena Bonals ha dit...

Són importants les paraules i el que hi ha darrere.

Florenci Salesas ha dit...

M'interessa l'últim comentari de l'Helena. Jo crec que el que és imporant és el que hi ha darrere. Les paraules són importants per comunicar-ho, és clar. Aleshores la pregunta seria: "és més important viure, o comnicar que vius?". Jo crec que el que és elemental és viure. Si pots comentar que vius (si tens algun interlocutor, si saps expresar-te ni que sigui un mínim) és una propina fantàstica, sense la qual, potser, tampoc es pot viure. És allò que diuen que no és el mateix anar al cinema sol, que anar-hi amb algú amb qui puguis anar comentant la pel·lícula (o fer altres coses encara més interessants, si el film és un rotllo). Si el film m'agrada, ja m'està bé anar-hi sol. Si un dia tinc un èxtasi de felicitat immensa, potser aquell dia n escriuré cap poesia, i m'ho guardaré. Tot plegat és molt flexible i tot pot ser important, i tant. I discutible. Però sense vida, rien de rien.

El comentari de la Joana m'encanta. L'assumpte del pirata m'interessa molt, doncs fa temps que busco aquest tipus de feina. El dia que reclutis mariners, m'hi presento. Ja em taparé un ull per passar el casting, si convé.

Al poema no m'agrada la paraula "gestor". No em feu dir perquè. Ho sento.

Joana ha dit...

he,he, he, sempre estàs igual. De moment no reclute pirates, però mira mai es pot dir que algun dia no m'hi dedique.

Helena, a mi també m'encanta anr al cinema acompanyada ui tenir bons interlocutors com tu per a intercanviar opinions, de tant en tant les tire en falta.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Florenci.