UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 21 de març de 2010

Fongs

A l’abisme insondable,
el mag blanc de les temptacions.
Els seus ulls són fongs.

...

He estimat molt.
He estimat massa.
He estimat fongs.
He estimat plantes.

...

Poeta: fong podridor de les paraules.

...

Úters plens d’esperma. Cossos plens d’amor.
Fongs a la terra. Fundacions.

Pons Alorda, Jaume C. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

“L’abisme insondable” ho seria de l’amor: tant la creativitat com l’enamorament són un salt al buit, són màgia, en forma de temptacions. Els ulls de l’altre són fongs del cor, hi són en relació, en la superfície de la cara, els ulls porten al cor, són el senyal d’allò profund.

La veu poètica ha “estimat massa” perquè ho ha fet en allò més superficial i allò més profund alhora. Quan s’estima, es vol fer en el fons i en la superfície, el que serien les plantes i els fongs.

El poeta és “fong podridor de les paraules” perquè n’és un paràsit, les fa servir per al seu art, les distorsiona. S’acostuma a considerar que el crític és un paràsit del poeta també.

Els “úters plens d’esperma. Cossos plens d’amor” és una imatge molt inspirada que associa el sexe amb allò més immaterial. Són “fundacions” perquè en aquests fongs superficials s’hi funda l’amor i la poesia. Es tracta d’un poema que juga, ve a ser un paràsit al voltant de la paraula “Fongs”, justament.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Helena, m'has deixat sese paraules, no puc dir res, tu ho has dit tot i ho has fet de forma excepcional.
Has aconseguit que m'esborronara amb el teu comentari, m'agrada molt més que el mateix poema.
Has filat molt prim, has fet un comentari que sembla brodat al teler.
Quin començament de primavera!!!
Gràcies, guapa.
Una gran abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Què ràpida ets! L'acabo de penjar. La veritat és que aquests joves poetes porten empenta, si no jo no me'n sortiria com tu dius.