UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Els guardians de les pedres

Com és el pes sincer
d’una ànima sobre una altra?
Set esdeveniments he d’explotar
i sóc el record groguenc de les fulles
i sóc pensar plàcid sóc
sóc hi ha una energia
sóc el viatge permanent
(la gota mil·lenària,
l’estalactita que creix)
sóc el qualsevol lloc que sóc
i la qualsevol connexió que hi veig,
el desig de la fruita madura
o les llengües que llepen l’eternitat.

CASTANYER I FE, Pau Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Reflexió: com és l’efecte de la veu poètica sobre el lector, “d’una ànima sobre l’altra”? Començant pels set esdeveniments com les set vides del gat, els ha d’explotar: són esdeveniments propis de la vida dels quals ha de treure rendiment poètic. El “pensar plàcid” seria el de la poesia, la qual també es reflectiria en “la gota mil·lenària/ l’estalactita que creix”: així evoluciona, lentament, l’art (ars longa, vita brevis). Fa poesia, doncs existeix: la repetició dels “sóc” ho indicaria. “sóc el qualsevol lloc que sóc”: la seva vida interior es reflecteix en qualsevol dels seus poemes, en qualsevol “connexió”, qualsevol imatge. Així com s’hi reflecteix el desig de la plenitud del poema, “la fruita madura”, i “les llengües que llepen l’eternitat”, imatge preciosa del que és un poeta. Pel que fa al títol, també estaria relacionat amb l’activitat poètica: el poeta és un guardià de les pedres, allò més abstracte, que s’encabeix en un poema al fons de tot, i que és el que té efecte sobre el lector al capdavall.