UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 15 de març de 2010

Tremol altre cop i veig en la nit
tot allò que al dia li manca, després,
neguitosa m’he aixecada del llit
i totes les coses semblen coses:
els llibres tenen, encara,
paraules i la música sona música.
Però la fosca ja no esdevé fosca.

El dia comença a incendiar la ciutat.

FONTANET ABRINES, Clara. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

La veu poètica vibra amb la nit, és conscient d’allò "que al dia li manca”, exotisme, sensualitat, allò menys racional. Els llibres i la música tenen un sentit en la nit, que és relacionada amb l’art. Però ve l’alba, i el dia “comença a incendiar la ciutat”: amb connotacions negatives, com una cosa imposada, com la raó prova d’imposar-se sovint sobre el sentiment i la intuïció.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Totalment d'acord, Helena.

Quan la nit "fosca no esdevé fosca" regna el món dels somnis, parlen les paraules, canten compassades per la música que no les abandona i les porta cap el paradís somniat.

En despertar el dia, es perd la màgia, "totes les coses semblen Coses". Es perd la il·lusió del somni, les paraules dels llibres, ja no volen ni la música les acompanya. S'imposa la raó com molt be assenyales al teu comentari.

L'incendi que provoca el dia té connotacions negatives, però si ens deixem portar per tot allò que la nit ens ha regalat entre somnis, aquest incendi pot suposar un estat anímic que s'ha alimentat de la nit i s'ha convertit en foc, però no en un foc destructor, sinó en el que ens cal per a reviure la passió de la nit.

M'agrada més imaginar aquest incendi, com una projecció de la nit que es burla del dia i ens fa viure'l amb major intensitat, sabent que res del que hem somniat va a desapareixer perquè el dia ens portarà cap a una nova nit plena de vitalitat.

Gràcies Helena.
b7s
Joana

Helena Bonals ha dit...

M'agrada el matís "però la fosca no esdevé fosca" que li has trobat, Joana. Les coses es poden veure de més d'un costat, com t'ho mires tu.

T'agrada aquesta poesia jove? Hi ha qui no l'aprecia gens al meu voltant, i el comentari de l'Olga d'ahir anava per aquí.

Joana ha dit...

Helena, m'agrada molt.

Ja sé que "la fosca no esdevé fosca". ë el que intentava explicar-te.

He mirat els comentaris d'ahir i el que no puc entendre de cap de les maneres és el de Florenci. No se per on va ni quina relació guarda amb tot el que hem comentat.

Tampoc sé que vol dir Olga. Vaig perduda , em perdo facilment i ultimament més.

Joana ha dit...

Helena, que tu també ho comentes així.
Vull dir que el teu matís i el meu són semblants pel que fa a la fosca però aplicat a situacions diferents: vida versus art, que al capdavall podrien ser el mateix.

L'única diferència està en les ganes de voler veure una interpretació diferent del darrer vers, que d'entrada veig com tu, però al temps no ho vull veure així. Ja em coneixes i saps el que suposa per a mi la contradicció.

Gràcies

Florenci Salesas ha dit...

Doncs a mi m'agraden les poesies que has posat d'aquests "joves". És la única cosa que goso dir, després dels magnífics comentaris que tant l'Helena com la Joana han fet. No tinc paraules, les vostres han estat molt afinades. Això sí, el meu vot, de moment, és favorable.