M’he rentat tres vegades les mans
per escriure aquest poema.
Despullat, en silenci, entotsolat,
he netejat la ploma amb baf d’alè
i m’hi he posat, amb precaució.
He escrit amb la dreta per no escórrer
la tinta sobre el full immaculat.
En acabar, he eliminat les proves del crim
i he suat les toxines restants a una sauna.
FULLANA COMPANY, Joan Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
Simbòlicament, sha rentat tres vegades les mans: s’ha despullat d’allò que li treu innocència per fer el poema sense sentir-se culpable. En acabar el poema, que és com un crim, perquè “la poesia és lliure i transgressora” (he llegit algun cop), ha esborrat les proves d’aquest crim: ha fet tan opac el poema que no en mostra la idea que hi ha dins. I, finalment, ha suat les toxines restants a una sauna, s’ha tencat en el seu món interior, que el poema deixa entreveure lleugerament només. Versos molt inspirats sobre la construcció de l’obra poètica.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Totalment d'acord amb tu, Helena. El poema està relacionat de manera directa amb la construcció poètica i això el poeta ens ho diu de morma molt clara, el que ja no ens diu tan clarament i és el que més m'agrad d'aquest poema és que no revela ma i allò que alguns anomenen la la "unicitat" del poema, ni ens mostra com arribar a la cambra secreta on s'amaguen els misteris dels seus versos. Ens fa servir de brida i ens condueix cap a jocs d'intuició, es a dir , ens diu molt sense dir res explicitament, i açò per a mi és el que li dona valor al poema i a la literatura en general, és el que li dóna el seu tret característic i fonamental.
Un plaer, Helena, M'he deixat portar, espere no haver posat cap incongruència.
Un plaer molt gran, passar per ací és quelcom que no puc deixar de fer mai. Em tens totalment enganxada.
Abraçades falleres.
Joana
forma, agrada, mai, dóna son lesparaules que hauria d'haver escrit. HO SENT MOLT.
i ara pose les paraules junt, he,he. No n'atine una.
"gajes" del directe, Joana!
Esplèndida poesia elusiva! Em sorprén l'aparentment prosaic darrer vers: "i he suat les toxines restants a una sauna." una d'aquelles frases que un poeta només posarà si té una seguretat absoluta en el que vol dir.
Els vostres comentaris són esplèndids, com sempre.
Helena: "...ha fet tan opac el poema que no en mostra la idea que hi ha dins."
Joana: "...aquest poema és que no revela ma i allò que alguns anomenen la la "unicitat" del poema, ni ens mostra com arribar a la cambra secreta on s'amaguen els misteris dels seus versos."
Publica un comentari a l'entrada