UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 1 de març de 2010

VIII

Del camp de batalla al camp de l’escriptura, quan les
llàgrimes somien.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Les llàgrimes cauen avall, al mateix temps que pujen, s'evaporen els somnis. Que "les/ llàgrimes somien" és poesia per si sol. De la vida ("el camp de batalla") a l’art (l'escriptura"), quan els sentiments són desarrelats del cos, somien, es converteixen en poesia, tendeixen cap amunt. Tota la humanitat tendeix cap amunt encara que no ho sembli.

7 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Quan les llàgrimes somien! quin gran vers!m'agrada molt la teva interpretació!la vida, l'art...l'anar avall i l'anar amunt...capgirar el sentit...

Joana ha dit...

Quan les llagrimes somnien, s'alliberen pensaments i accions, regna la llibertat que després de barallar-se contra les forces psicològiques i espirituals, aconsegueix una independècia i sinceritat totalment lliure i saludable,
Gràcies, Helena

Helena Bonals ha dit...

Sou molt benvingudes les dues, molt suggerents.

francescbb@hotmail.es ha dit...

Bon blog!! Bons escrits!!

http://balapertotarreu.blogspot.com

Frank

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Francesc.

El teu bloc és molt millor!

Florenci Salesas ha dit...

Les llàgrimes com a generadores d'una acció (el somni), enlloc de ser el fruit d'una acció involuntaria (ser plorades).

Unes llàgrimes molt actives, vaja, que agafen les regnes de la situació i marquen camí. La rebelió de les llàgrimes. A partir d'aquest vers s'han acabat les ll'agrimes-objecte!

Helena Bonals ha dit...

Les llàgrimes-objecte passen a ser subjecte!