UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 8 de març del 2010

X

On jo sóc, on tu ets, on tots som, la rosada de
l’esperit ens acongoixa. Pertot.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

L’esperit és nocturn, com el cos és del dia, dels sentits. On siguis, la rosada ens cobreix a tots, ens angoixa, encara que visquem en l’empatia, en l’eutímia que es diu tècnicament. De la mateixa manera com l’art tendeix sempre a l’abstracció.

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

Jo ho veig més com que estem tots connectats i això ens angoixa perquè no sabem com gestionar-ho.

Helena Bonals ha dit...

Podria ser, l'inconscient col·lectiu. M'agrada el teu comentari.

La rosada és el principi del dia, i seria cruel com el mes d'abril que deia Elliot.

Elfreelang ha dit...

tal volta la rosada de l'esperit sigui el regalim dels pensaments que ens angoixen sense adonar-nos-en ...

Joana ha dit...

La rosada de l'esperit ,,,l'ànima que compartim amb deler i que presentim propera i llunyana al temps, que ens acompanya de la mà sense agafar-la i agafant-la al temps... i l'angoixa sempre present.

Molt intens!
Gràcies, Helena