UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 8 de març de 2010

Sensació

En vespres blaus d’estiu, aniré pels camins,
picotejat pels blats, petjant l’herba que fulla:
somiós, sentiré la frescor dels seus brins,
i, testa nu, que el vent els meus cabells esbulla.

No diré res, ni res no pensaré: entretant,
un infinit d’amor m’omplirà el cor de joia,
i aniré lluny, ben lluny, bohemi trashumant,
camps a través –feliç com del braç d’una noia.

BENGUEREL, Aniversari

La felicitat de no pensar, de no dir, de voltar lliurement en la natura, una mica com l’heterònim Alberto Caeiro de Pessoa. “La meravella de la inconsciència infal·lible” que deia Pla. En el fons és “bohemi transhumant”, i “feliç com del braç d’una noia” en la seva poesia, que fa sense pensar, que li surt del cor.

4 comentaris:

Joana ha dit...

La llibertat del somni ompli l'existència de felicitat.
Una lliberat que burla les cadenes del pensament i que vola més enllà dels seus prejudicis i condicionaments de tot tipus.

La sensarió de felicitat a la primera estrofa s'aconsegueix mitjançant el simbolisme de la natura que en regala la felicitat convertida en color ("vespres blaus"), moviment("aniré pels camins" i també que "el vent els meus cabells esbulla")tast("picotejant pels bllats"), tacte ("sentiré la frscor") vista("testa nu")

A la segona la felicitat es transforma em amor, en un amor infinit que escapa als límits de la raó.

Gràcies Helena. I molt ben trobada la relació amb Alberto Caeiro, l'heterònim de Pessoa que mmillor canta a la natura i a la felicitat.

Helena Bonals ha dit...

Quin comentari més extens i profund alhora! Benguerel val molt, el teu escrit n'és la mostra.

Florenci Salesas ha dit...

"Una lliberat que burla les cadenes del pensament i que vola més enllà dels seus prejudicis i condicionaments de tot tipus."

Estic sense paraules.

Poema magnífic.

Helena Bonals ha dit...

I interpretació de la Joana magnífica també.