UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Si et busco a les mansardes
m’empaiten els coloms
a frec de campanars.
Sota teulat, em cremo,
sota teulat, et trobo
i a la pàgina antiga
senyalo el punt més nou.
Et trobo i et retrobo.
Del vidre espès, borbolla
l’encens precís
per les estances màgiques.

XIRINACS, Olga Óssa Major

Si busca l’altre al sostre, en allò més elevat, a la intempèrie, l’empaiten els coloms. “sota teulat” es crema, per la passió, però el troba, a l’altre, i el retroba. Com en una pàgina de llibre ja llegit, ho reviu com una cosa nova, “el punt més nou”, que indica que el passat torna, alhora que la vida pretén de continuar, el que fa un punt en un llibre. El vidre espès, amb què es veu el món a través en una poesia, desprèn “l’encens precís”, allò espiritual, aquesta antiga relació amb l’altre per les “estances màgiques” de la mateixa poesia.