UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 28 de març de 2010

no estic sol

a dins hi guardo
la tendresa del plom fred
que em fa estar enamorat
de tot i res a la vegada

a fora hi tinc
alguns amics,
joguines amables
o si més no, curioses,
fetes de materials
que han esdevingut inútils,
buidades
de qualsevol rastre del present
de trepitjada veloç i enfeinada,
descurança,
mal fer mal fer mal fer
-tot això seguint l’última tecnologia-

som exiliats
però fem bona cara
perquè ens mengem
les cabòries
amb la regularitat
de la respiració
(tot i que no tinguem
ni pulmons ni tràquea ni narius:
només ganes d’imaginar)

NOPCA, Jordi Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

La veu poètica no està sola, gràcies als records, la poesia, que el “fa estar enamorat”, estima a través de l’obra, i estima molt, “de tot i res a la vegada”, té una gran facilitat per enamorar-se, però amb “l’ardent desig d’una vida natural, i la determinació de no cedir-hi mai” de Kafka, possiblement.

A fora de l’interior del “plom fred”, hi té amics, l’empatia de “l’última tecnologia” (internet?). Els amics són joguines amables, però buides, sense “rastre del present”, només en queda el passat, a vegades.

“Som exiliats” d’aquest passat, però “fem bona cara, de nou l’empatia, que seria a la respiració com l’inspirar aire, mentre que el contrari, l’abstracció seria expirar. “ens mengem/ les cabòries” doncs, aguantem les ferides, amb “les ganes d’imaginar”. Treiem rendiment de la nostra sensibilitat.

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

El jo poètic continua ancorat en el passat naïf del món infantil. La tendresa del plom fred com aquell soldat de plom que com a metonímia servaria el gran record del paradís que no vol perdre. La resta, fora, hi ha material inútil, trepitjada veloç, tecnologia artifici -falsetat-. Acaba dient que és exiliat, però que li resta la imaginació, li resta el desig i el record de l'autenticitat com a la caverna de Plató.
Una abraçada Helena.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

"el gran record del paradís que no vol perdre": com m'hi identifico! També amb la caverna de Plató.

Joana ha dit...

Gràcies a tots dos, ha estat tot un plaer llegir-vos.

Olga Xirinacs ha dit...

Les mostres que has triat, benvolguda Helena, ens donen fe que la poesia neix i reneix, continua el camí que els grans ja hem seguit.
Ara no em refereixo a la temàtica o forma, perquè a vegades les anàlisis serien demolidores, sinó a superar dificultats, tant d'edició com de menyspreu dels lectors: molta gent escriu poesia, però, ¿quanta en llegeix o en compra? Malgrat tot, penso que sempre tindrem poetes.

Alyebard ha dit...

M'encanta, crec que el jo poètic necessita de l'experiència viscuda o del passat per crear. Molt bona aportació. Sempre és un plaer llegir-te i a la gent que et comenta.