UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Amics, companys, amants, estimants...

Estens el silenci
amb pinces de mots
que muts, s’estenen sols
i mots, en solitud
són crits endins, furgant-ho tot
i a dincs és fosc
i el Fosc pren la Lluerna
que quan és dona
i quan s’hi dona
emet la llum
i Llum, en solitud, prò dins el Fosc
provoca el fet: parlar.

LLUM VIDAL, Blanca Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Pel títol en cursiva, s’entén que es dirigeix a totes aquelles persones de sexe masculí que la veu poètica ha estimat encara que sigui de maneres diferents. Ho fa amb la poesia, que entra endins d’allà on és fosc, en majúscula perquè és una foscor sublim, que només admet la llum tan petita d’una lluerna, símbol d’aquesta poesia. Llum en majúscula també, doncs. Aquesta llum “provoca el fet: parlar”, o sigui, fer poemes. Tots els seus amors la porten a escriure. El silenci seria l’art, les “pinces de mots” els poemes que resulten d’estendre aquest silenci. Són muts i alhora “crits endins”, una descripció molt bona de l’obra poètica, per la qual val la pena de llegir aquest poema.