UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 20 de març de 2010

Cínica u

Ho reconec: sóc incapaç de dir NO.
I em diràs que ja ho he fet,
però, creu-me, que res i tot
té molt poc valor.

MARTINEZ i LOPEZ, Laia Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Poema que il·lustra el que és obvi: sí que és capaç de dir NO, ho acaba de fer. Però “res i tot/ té molt poc valor”, perquè tot el que no sigui l’esforç que requereix el terme mig no en té, de valor. El títol del poema és molt suggerent: cínic vol dir bàsicament “sense amor”, i ella és única en aquest cinisme, en el plantejament d’aquest poema. A moltes dones els hi passa que no són capaces de dir NO, el seu dret natural.

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

I molts homes no saben dir no, tampoc, eh. No fotem. El gènere aquí no hi té res a veure. Esclaus n'hi ha en totes direccions.

El poema és molt filosòfic, això sí. Filosòfic i hàbil.

CALPURNI ha dit...

Dir no o dir sí hauria de ser més fàcil. El llenguatge ha triat dos monosíl·labs còmodes per a pronunciar-los.

Joana ha dit...

Ja faa temps vaig llegir un llibre de l'editorial Paidos que aportva molt bones reflexions per a poder saber dir no. El problema sempre és el mateix, la teoria està molt bé, però quan arriba l'hora de l'aplicació pràctica, resulta bastant complicada. El llibre s'anomena "Como saber decir NO i no quedarse en al intento" I l'autor no el recorde, el vaig deixar i mai no me l'han tornat, així que no puc saber-ho.

El joc de paraules que s'mpra amb l'adverbi NO és molt bo. Suposala negació de la negació que ens porta cap a l'eterna contradicció dels fets plausibles. "Res i tot té molt poc valor". On es troba doncs aquest? Al terme mig, entre la afirmació i la negació, perquè res no és absolut, tot té un valor relatiu. Els diferents matissos en la percepció d'allò que acceptem o neguem són el que veritablement importa, i mai es viable una visió única i sense un ampli ventall que jugue amb aquest adverbi que tot ho anula de cop i volta.

Respecta al gènere, jo també crec que és universal, fa referència a tothom sense condicionaments de tipus seual.

I ara deixant a banda aquest totó que us he pegat, voldria dir-li a Florenci, que ja ho sabem, que ell també sap dir que NO, un NO bengran amb majúscules i amb les lletres pintades de roig. Crec que ja ens ho va demostrar al seus post sobre la façana de Sitges.

Per cert Helena com que aquest home és imprevisible i li agafen uns rampells que no saps com agafar-te'ls t'aconsellariaa que visitares el seu bloc. Ha fet de sobte 5 entrades totes elles de fotos magnifiques de Sitges que donen per a comentar i no parar.

No t'ho pots perdre, de segur que les teus aportacions són molt valuoses.

Abraçades a tots dos.