UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 4 de març de 2010

Sents?
L’aigua bull a la cuina
i sense angúnia,
alegre amb el so,
imita els besos de joguina que em fas.

Veus?
El baf d’aigua calenta a l’aire
dibuixa jocs mentre et dutxes,
i espanta el rastre d’absències
si ets amb mi.

Notes?
el solc dels dies es fa tou
al pas dels peus que m’acompanyen.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (33)

A través de tres sentits diferents, l’oïda, la vista i el tacte, recorda a l’estimada com els besos fan soroll d’aigua bullint, l’amor que vessa, encara que sigui tot jugant; la companyia esborra la solitud, visiblement; i es nota menys la duresa de la vida gràcies a ella. També s’ho recorda a ell mateix, la veu poètica, perquè sempre hi pot haver un dubte en la seva fe. Però si aquest amor és tan gran com el que descriu, no ha de patir pas.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

i dura, i creix, i s'acompanya d'admiració

Helena Bonals ha dit...

Enveja pura.

Joana ha dit...

Amb aquest poema s'intensifiquen tots cinc sentits, els que s'expressen de manera explicita i els que de manera indirecta es suggereixen.

Les dues personificacions de l'aigua a les dos primeres estrofes manifesten sentiments i accions que transporten al lector cap a una situació idílica que voldrien projectar a les seues vides i amb la qual es podrien identificar.

La sinestèsia de la darrera estrofa està molt ben aconseguida. Amb "al pas dels peus que m'acompanyen" s'aconsegueix una gran plenitud per a poder caminar aquest camí tan llarg que amb la màgia i l'encís que necessita en tot moment.

Un poema que sense dubtes, cobra vida en ser recitat i aconsegueix vivenciar els sentiment que transmet.

Joana ha dit...

Perdona, Helena, que no sé on tinc el cap! On dic sinestèsia, volia dir sinècdoque.