VIII
Del camp de batalla al camp de l’escriptura, quan les
llàgrimes somien.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
Les llàgrimes cauen avall, al mateix temps que pujen, s'evaporen els somnis. Que "les/ llàgrimes somien" és poesia per si sol. De la vida ("el camp de batalla") a l’art (l'escriptura"), quan els sentiments són desarrelats del cos, somien, es converteixen en poesia, tendeixen cap amunt. Tota la humanitat tendeix cap amunt encara que no ho sembli.
Fa 1 dia
Entrades
7 comentaris:
Quan les llàgrimes somien! quin gran vers!m'agrada molt la teva interpretació!la vida, l'art...l'anar avall i l'anar amunt...capgirar el sentit...
Quan les llagrimes somnien, s'alliberen pensaments i accions, regna la llibertat que després de barallar-se contra les forces psicològiques i espirituals, aconsegueix una independècia i sinceritat totalment lliure i saludable,
Gràcies, Helena
Sou molt benvingudes les dues, molt suggerents.
Bon blog!! Bons escrits!!
http://balapertotarreu.blogspot.com
Frank
Gràcies, Francesc.
El teu bloc és molt millor!
Les llàgrimes com a generadores d'una acció (el somni), enlloc de ser el fruit d'una acció involuntaria (ser plorades).
Unes llàgrimes molt actives, vaja, que agafen les regnes de la situació i marquen camí. La rebelió de les llàgrimes. A partir d'aquest vers s'han acabat les ll'agrimes-objecte!
Les llàgrimes-objecte passen a ser subjecte!
Publica un comentari a l'entrada