VIII
Del camp de batalla al camp de l’escriptura, quan les
llàgrimes somien.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
Les llàgrimes cauen avall, al mateix temps que pujen, s'evaporen els somnis. Que "les/ llàgrimes somien" és poesia per si sol. De la vida ("el camp de batalla") a l’art (l'escriptura"), quan els sentiments són desarrelats del cos, somien, es converteixen en poesia, tendeixen cap amunt. Tota la humanitat tendeix cap amunt encara que no ho sembli.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 2 dies
7 comentaris:
Quan les llàgrimes somien! quin gran vers!m'agrada molt la teva interpretació!la vida, l'art...l'anar avall i l'anar amunt...capgirar el sentit...
Quan les llagrimes somnien, s'alliberen pensaments i accions, regna la llibertat que després de barallar-se contra les forces psicològiques i espirituals, aconsegueix una independècia i sinceritat totalment lliure i saludable,
Gràcies, Helena
Sou molt benvingudes les dues, molt suggerents.
Bon blog!! Bons escrits!!
http://balapertotarreu.blogspot.com
Frank
Gràcies, Francesc.
El teu bloc és molt millor!
Les llàgrimes com a generadores d'una acció (el somni), enlloc de ser el fruit d'una acció involuntaria (ser plorades).
Unes llàgrimes molt actives, vaja, que agafen les regnes de la situació i marquen camí. La rebelió de les llàgrimes. A partir d'aquest vers s'han acabat les ll'agrimes-objecte!
Les llàgrimes-objecte passen a ser subjecte!
Publica un comentari a l'entrada