UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 28 de maig de 2009

Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

MARTÍ i POL, Miquel. “Ara és demà”. Obra poètica/2. 1970-1980. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics catalans del segle XX , 1991. (p.207)

"Del gran silenci enllà": aquest sonet ha de parlar de la Guerra Civil i la postguerra, tot i que es podria referir a una situació personal també. Ens recorda la manera com "no escalfa el foc d'ahir" i com "una flor d'avui es marceix just a l'endemà" que canta Llach. Ens diu que convé un "bon vi", contra la sequera, l'eixutesa metafòrica.Tot esforç serà ben poc, davant "l'heura i la paret", sempre disposades a fer respectivament de paràsit i de topall de la "nova plenitud". El final val per tot el poema, sobretot amb aquesta imatge de l'heura i la paret, que serveix per exhortar els lectors a no aturar-se.