UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 14 de maig de 2009

Seducció

No són pas els cabells, ni les ferides
obertes dels teus llavis, ni tan sols
les fredes llums del bar als tornassols
dels teus ulls en fogueres convertides,

que m’han fet dòcil a les envestides
del cec galop que ens mena, per revolts
ardents, enllà del fum i els alcohols,
a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

ha estat la música la fetillera,
i és la seva ànima que ha fet esclaus
els cossos d’un desig que els allibera.

provo de dir-t’ho, però me’n sostraus
l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?
Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

CORNUDELLA, Jordi El germà de Catul

No es tracta d’una seducció sensual, pels sentits, sinó estètica, per la música, suposo que de fons. Diu el Duc d’Orsino a Nit de Reis de Shakespeare: “Si la música és l’aliment de l’amor,/ continueu tocant, doneu-me’n un excés”. I qui diu la música, diu la poesia, que hi és perfectament emparentada. Hi ha una contradicció sublim en la música capaç de fer esclaus i alliberar alhora els cossos, com ho fa l’amor. A vegades tocar continuadament de peus a terra aconsegueix de fer-nos volar més que qualsevol altra cosa. Trobareu una primera versió d’aquest poema en aquest enllaç:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemessolts2/cornudella.html