Boira endins
Boira que al prat espessa bulls
enfredorida i tota blanca!
Tendror empegada als ulls!
Oh fulgor tova, paret franca!
Tot d’una em sento diluït
a dins d’aquesta fresca nit
que fas, oh boira!, al mig del dia.
Tot delirós de llunyania
palp els contorns de l’infinit.
AGELET i GARRIGA, Jaume
La boira és una mica com la ceguesa, que a vegades permet de veure-hi més que amb la llum “al mig del dia”, d’aquí la “fulgor tova”, l’esplendor de no veure-hi físicament, de no entendre-hi, però al mateix temps palpar “els contorns de l’infinit”. “Mentre comprenien savis dits de cec”, diu Espriu. L’essencial és invisible als ulls, diuen també. La boira envolta aquest gran i desconegut autor, alhora, un bon anticànon.
Fa 1 setmana
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada