UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 16 de maig de 2009

Joc partit

“No és per la ment sibil.lina
que arriba el goig”, diuen els ulls,
“i tu, cor foll, ben poc reculls:
la imatge es clava a la retina”.

“Quan pot salvar els vostres esculls”,
respon el cor, en mi s’alzina
pur l’amor –ah! dolça metzina
feta d’encisos i d’orgulls”.

“Què hi fa, per on surt ni d’on entra
el foc al cos? Jo en sóc el centre!”,
brama la ment amb un impuls

desassenyat. –Avall, el ventre,
fart d’aquest sord debat insuls,
l’eixorda amb un sotrac convuls.

CORNUDELLA, Jordi El germà de Càtul

Cos, ment i ànima oposades, en un“joc partit”, en relació a “l'excitació de cert múscul”, que deia Valéry. De primer el cos, que entra a través dels ulls, ulls que graven a la retina, metafòricament, la bellesa de la persona que els atreu. De segon, protesta el cor, l'ànima, que és on s’“alzina”, s’arrela l’amor: “les emocions, els ideals, la bellesa” en són condicions segons Valéry. Per últim la ment: és quan el motor de tot plegat n’és la intel.ligència de l’altre, o bé la ment té “un impuls desassenyat”, quan enfolleix per moments. Una mica de tot, deu portar al “sotrac convuls”... Tot el que ha vingut abans és literatura: el final s’imposa.