UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 22 de maig de 2009

Canta als abandonats,
que quasi envejaves, perquè has trobat
que estimen més que els satisfets.

RILKE, Rainer Maria, dins Elegies de Duino

Un gos abandonat i recollit per algú amb cor, estima el nou amo amb molta més força, diuen. El qui ho té tot regalat (sol passar amb les persones amb una certa bellesa física), es torna superficial i buit, normalment. L’abandonat pot arribar a generar enveja, l’enveja que fa l’artista amb les seves obres, sobretot. El creador sol transmutar en art el seu amor perdut, per sobreviure espiritualment, o per ser d’aquesta manera fidel a aquest amor, ja que en la vida no pot pas. És una d'aquelles característiques de l'art que el fan completament diferent a la vida, en aquest sentit.

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Envejar els abandonats pel motiu que diu el senyor Rilke ja és ben bé donar-li la volta de 180º al punt de vista convencional. D'un pecat (l'enveja) en fa virtut, una virtut d'un ascetisme espiritual insuperable.

Totalment d'acord amb el teu comentari excepte amb una cosa: jo sóc guapíssim i alhora gens superficial, caram! protesto en nom dels guapos i profunds com jo!(perdona, però no m'he pogut aguantar de fer aquesta broma, feta amb tota la simpatia del món).

Helena Bonals ha dit...

"D'una certa bellesa" em refereixo únicament als rossos i d'ulls blaus, que tenen sempre tant de prestigi i "encant".

M'embadaleix el teu comentari, tan intel.ligent.

Ana Muela Sopeña ha dit...

Helena:
Versos meravellosos de Rilke i un comentari molt interessant, Helena.

Et felicite per aquest blog tan ric i interessant. Tant els autors com els teus comentaris literaris són excel·lents.

Una abraçada des de la poesia
Ana