(...)
Sense la fosca,
la llum seria vana.
Si no caminés sempre
a les palpentes,
no buscaria l’alba.
CORNUDELLA, Jordi El germà de Catul
El que res no costa, res no val. El moment més fosc, diuen, és l’últim abans de l’alba. No té mèrit, el qui d’entrada ja li surt tot bé. De fet, per a Pessoa, només venç “el qui mai aconsegueix”, perquè això denota que és molt exigent. En tot cas, només es va al cel de debò, si abans s’ha estat a “l’infern”. Les persones caminem sempre en la foscor de la caverna de Plató, buscant l’alba, que dóna sentit a aquesta foscor.
Premi Bigues i Riells Pili Canillas 2024
-
El meu poema ha quedat finalista, en segon lloc.
Això sí que és motiu d'eutímia,
tot i ser un premi petit.
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada